Coll-Vallcarca web

Epigrama

Amics, veïns, avui em recordo de vosaltres. Sou tants que he perdut el compte de quants, però sempre em ve a la memòria un nombre molt reduït de persones que sempre et fan costat. És cert , son tants que hem descompto: són o no són? hi són o no hi son? i sempre m’he de refiar dels mateixos; que no són tots els que tinc al meu entorn: vet aquí, el ser i el no ser. Per això em recordo de vosaltres i les vostres circumstàncies, que conec perquè visc amb vosaltres,

Quan heu de preocupar-se dels afers del fills no trobeu mai el moment;

Quan se us demana un favor que comporta un xic de dedicació tampoc. - si m’ho haguessis dit abans ... ara no tinc temps.-

Quan heu de fer de testimonis per algú, teniu por i us escapoliu amb excuses de feina;

Quan els temes són fora dels vostres interessos personals no disposeu de temps, sempre esteu enfeinats. - quina mala sort, ho sento -

Quan us reclamen atenció pel bé general tampoc us interessa perquè és col·lectiu i no pas individual i no us toca, no hi enteneu.

Quan se us demana fer alguna cosa voluntària i senzilla i fàcil de fer no la sabeu fer, caram, quina mala sort... o bé, l’horari no us va bé.

I amb tant temps que teniu us torneu pobres de solemnitat, perquè mai teniu temps per a fer res lluny del vostre egoisme. No gasteu temps per a ser persones, no apreneu a ser generosos amb els amics i veïns ni a distribuir el temps de la vostra vida. Sempre aneu mancats de temps. Pobres amics meus !

Salvador Barrau Viñas.